A casa meva el Nadal sempre té un convidat estrella: Murphy. L’any passat va venir en versió premium: el porter automàtic va deixar de funcionar just quan més el necessitàvem.
Natural, oi? Durant l’any no truca ningú… però el dia que tens quinze persones a casa i uns aperitius encarregats, el porter automàtic decideix que ell també fa vacances.
A dalt s’escolta: -“Que algú baixi, que la beixamel s’afagarà!” -“Jo no puc, Tinc les mans empastrades amb els canapès !” -“Baixa tu…home”
I sí. Baixo jo. Sempre baixo jo. Quan arribo al portal, em trobo la Paquita del 3r 1a, veïna veterana de la comunitat. Setanta i pico anys, vitalitat de motoret antic i una botiga de comentaris irònics.
Porta dues bosses amb olives, patates i un vermut casolà d’aquells que poden netejar canonades. I diu:
-Ai, fill… menys mal! Ja m’hi veia dinant al banc.” -“Paquita, és que el porter automàtic està espatllat…” -“Què dius? Que està desnivellat? Doncs jo el veig recte com sempre, eh.” -“No, Paquita… ES–PAT–LLAT!!” -”Ah! Rovellat. Això sí. Ja es veu que aquest edifici no toca oli.
Genial. Sorda.
– Passi Paquita, que pugem junts. Entrem tots dos a l’ascensor.
Puja un pis. Puja dos. Entre el dos i el tres… CLONC. Silenci.
-”Merda!”- exclamo La Paquita es gira, obre molt els ulls i diu: —“És una esquerda?” —“No, Paquita! Que s’ha ESPATL–LAT!” —“Ah, que s’ha desnivellat!”
La cosa promet. Intento enviar un missatge a família. Ratlla de cobertura. Escric: “Asc atllat” Arriba convertit en: “Estrellat” El traductor, sempre ajudant. La meva germana: “QUÈ????”
Mentrestant, la Paquita fa balanç de la situació amb la serenitat d’algú que ha viscut guerres:
-“Fill… si l’ascensor està desnivellat, ja em diràs què hem de fer. Repartim el pes? Jo em poso al racó i tu a l’altre, així fem balança.” -“NO, PAQUITA… HEM D’ESPERAR!!” (cridant) Ella fa un botet i em mira ofesa: -“Mare de Déu, no cridis tant, que ens sentiran tots els veïns.”
Van passant els minuts. L’ascensor no es mou. Nosaltres tampoc.
-“Fill… jo tinc sucre. Si no menjo a les hores, malament. Podem obrir una miqueta boca?” -“Aquí?” -“Que veus algun altre lloc?”
Treball de camp: La Paquita obre la bossa i treu l’ampolla de vermut i unes olives. -—“Seuré primer, eh?” —“Aquí a terra?”
La primera vermuteria vertical
Ella arrufa el front: -“A Anglaterra? Ai fill… amb aquestes edats ja no hi viatjo pas.” -“NO! QUE SEURÀS A TERRA!” -“Ah! Sí, sí… aquí a l’esquerra estaré bé”
La Paquita em dóna l’ampolla: -“Au, obre.” -“Però no tenim gots!” -“A morro!” -“Però això… no és gaire…” -“FILL! COMPARTIR ÉS VIURE!”
I així neix la primera vermuteria vertical del barri.
La Paquita fa un glop llarg. Llarg. Llarg. Quan acaba, diu: -“Això ressuscita un mort”
Jo provo. Em crema mig ADN. -“ Òstia...És… contundent.” -“Estàs sedent?, fes un altre trago!.”
M’amorro a l’ampolla mentre penso si estic vivint un gag de televisió.
Mengem olives. Riem. Ella m’explica històries de l’Antònia i els seus drames de cava. De com abans els ascensors duraven tota la vida. De com no es pensava fer el vermut amb un guapo jove, però mira: “A la vida s’ha d’estar obert”.
Jo penso: “Qui m’havia de dir que el meu vermut de Nadal seria aquí, tancat, i amb la Paquita fent-me de cambrera.”
Mentrestant, a dalt, caos familiar, tinc una família patidora i exagerada. Criden. Corren.
La meva mare plora pel WhatsApp. El meu pare vol baixar amb una llanterna. La meva germana pregunta si pot fer un TikTok de la situació.
I de sobte… ding. L’ascensor desperta. Tornem a la vida.
Les portes s’obren i el que veiem és UNA POSTAL:
La meva mare amb la mà al pit. El meu pare blanc com la paret. La meva germana gravant-ho TOT per enviar-ho al grup “Família Top”. L’Antònia traient el cap pel forat de l’escala amb cara d’alegria bíblica. Nadales a TOT VOLUM d’algun veí massa motivat.
I la Paquita, aixecant-se sola —el vermut fa miracles— dient:
-“Vinga, fill, que hem de dinar. L’Antònia si obre el cava sense mi, no la paro.”
Signat, Un lector que ja no té por dels ascensors… només al vermut de la Paquita.
Aquest reportatge va sortir a la revista Mala Vida (desembre 2025): Llegeix la revista completa →

