El clàssic que va veure passar les modes passatgeres

Mentre mig món es torna boig intentant fer rosats pàl·lids, el De Casta de Torres es planta i diu: "Ep, que jo sóc un rosat de debò". La Garnatxa i la Carinyena s'han aliat aquí per reivindicar la tradició. És aquell clàssic que no passa de moda, com els texans o la truita de patates de la iaia. No necessita filtres per semblar interessant; té cos, té color i té moltes coses a dir-te.

Com és aquest vi?

Visualment, el De Casta es distingeix per un color de gerd intens i vivaç. Es mostra net, brillant i amb una densitat mitjana a la copa. En nas es presenta franc i amb una intensitat aromàtica notable. El protagonisme se l'emporten les fruites vermelles madures, amb records clars de grosella, magrana i maduixa silvestre. A mesura que s'obre, apareixen matisos florals elegants (roses) i un fons molt subtil d'espècies, propi de la varietat Carinyena, que li aporta complexitat. En boca té una entrada amable i sedosa. A diferència de rosats més lleugers, aquí trobem un vi amb cert volum i estructura. El final és persistent, deixant un postgust agradable que recupera les notes de confitura de fruites vermelles.

Amb què el casem?

El Maridatge "Postureig": Una paella de diumenge a una terrassa davant del mar. La foto de l'arròs amb el color viu del vi és likes assegurats.

El Maridatge "De Poble": Amb uns macarrons de l'àvia, gratinats fins a cruixir o una botifarra amb seques. Aquest vi té prou cos per aguantar plats contundents de casa nostra.

El Maridatge "Canalla": Nit de pizza i sofà. Sigui una Margarita o una amb força pepperoni, el De Casta s'encarregarà de netejar el paladar i fer que cada mossegada sembli la primera.

Secció patrocinada per la DO Catalunya.

Aquest reportatge va sortir a la revista Mala Vida (desembre 2025): Llegeix la revista completa →

Anterior
Anterior

Benvingut al Pepo, benvingut a casa

Siguiente
Siguiente

Pànic? No. Paquita