Lo Riu Sona no és només un festival: és una animalada musical en el millor sentit de la paraula. El 30 de maig, l’Espai Firal 1 d’Octubre d’Amposta es convertirà en l’epicentre d’una jornada que posa la ciutat al mapa dels grans directes del territori. Dos escenaris, portes obertes a partir de les cinc de la tarda i concerts des de les sis per viure una tarda i nit on el pop, la festa i les veus del país agafen volum, presència i orgull. En la seva vuitena edició, la cita demostra que Amposta no només acull concerts: els eleva i els converteix en una experiència compartida amb personalitat pròpia.
Al cartell hi coincideixen noms capaços d’omplir places, fer cantar generacions senceres i convertir qualsevol tornada en patrimoni emocional: Buhos, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Pepet i Marieta o Miquel del Roig. Però Lo Riu Sona no es queda només en el titular fàcil. També obre espai a l’escena que puja, amb propostes com Naina, Partiperes o La Cosina, i reforça la presència de veus i projectes actuals com DJ Trapella, Greta Connor, Blanch, Cloe Galiano o Anna Adarve. I aquí és on passa la màgia: en un sol recinte, en una sola jornada, es concentra un còctel de ritmes festius, escena jove, arrels i cançons en català que fa que la proposta sigui molt més que una suma de concerts.
I com tota animalada ben muntada, Lo Riu Sona també pensa en tot allò que fa que l’experiència funcioni abans, durant i després de pujar el volum. Hi haurà foodtrucks, barra i zona camper gratuïta amb reserva per als qui vulguin viure la nit sense mirar el rellotge ni calcular la tornada a casa a mitja cançó. L’organització aposta per un format còmode, complet i pensat perquè el públic pugui gaudir amb continuïtat, ambient i serveis a l’altura dels artistes. Perquè portar a Amposta una trobada d’aquest calibre no és només programar noms: és crear un punt de trobada, generar moviment cultural i demostrar que les Terres de l’Ebre tenen veu, escenari i capacitat per sonar fort.
El 30 de maig, Amposta no abaixarà el volum: el multiplicarà. Serà una d’aquelles nits que comencen amb un cartell i acaben convertides en record, amb generacions cantant la mateixa tornada, cossos en moviment i la ciutat sencera vibrant al compàs d’una festa feta per celebrar qui som, com sonem i tot el que encara tenim ganes de viure. Aquí la música no farà de fons: prendrà el centre, encendrà la plaça i convertirà cada cançó en una excusa perfecta per sortir, trobar-se i sentir que el territori també balla quan se li dona un bon motiu.
Aquest reportatge va sortir a la revista Mala Vida (maig 2026): Llegeix la revista completa →

