Panoràmica d'infart

Que maig ens agafi confessats, o millor dit, caminant! Hi ha mesos que demanen a crits sortir de casa, sacsejar-nos la mandra de sobre i omplir els pulmons amb aquest aire que encara no crema, però que ja fa olor d'estiu incipient. A la secció de la Pachamama d’aquest mes, us portem una d’aquelles rutes que són un regal per als sentits: l’ascensió a l’ermita de Sant Roc. No és només una caminada; és un diàleg constant entre el blau profund del nostre mar i el verd resilient de les pinedes de l'Hospitalet de l'Infant.

Prepareu les botes (o unes bones vambes, que el camí es deixa voler) perquè ens n'anem a conquerir un mirador natural privilegiat. Aquí, la natura no demana permís; s'imposa amb la silueta de la Serra del Mestral i el vent suau que puja des de la costa. És una ruta per fer-la sense pressa, per escoltar el cruixir de la pinassa sota els peus i per deixar que la vista es perdi en l'horitzó mentre guanyem altura. Som-hi, que el cim ens espera amb els braços oberts!

De l'asfalt a la glòria

Tot i que podríem sortir des del mateix nucli urbà de l'Hospitalet, avui ens posem estratègics. Comencem la nostra aventura al camí de l’Alcantarilla Gran. Des d'aquí, la immersió és immediata. Ens trobem flanquejats per pinedes que ens regalen les primeres ombres de la jornada, mentre el camí ens porta a jugar amb les infraestructures que dominen el paisatge costaner. Primer, creuem sota la via del tren per un túnel que ens transporta, gairebé com un portal màgic, cap a la falda de la muntanya.

Continuem avançant fins a trobar un segon túnel, aquest cop sota l'Autopista del Mediterrani. I aquí va un consell per als "despistats" o els que s'han oblidat el cafè a casa: sortirem just al costat de l'àrea de servei Airea. L'accés no és obvi a primera vista, però si voregeu la tanca amb una mica d'ull crític, trobareu una petita porta que sembla un secret a veus entre els senderistes de la zona.

Una parada ràpida per carregar piles, un glop d'aigua, i tornem a la càrrega.

Un cop reprenem el camí principal, les senyalitzacions ens ofereixen un ventall de possibilitats, però avui no ens deixem temptar per dreceres: el nostre objectiu és l'ermita. El traçat, asfaltat en gran part, ens facilita el ritme, però no us confieu. A mesura que avancem, el desnivell comença a saludar-nos amb ganes. A cada corba, el mar comença a guanyar protagonisme darrere nostre, com si ens vigilés, recordant-nos d'on venim mentre ens convida a pujar més i més amunt. Les flors de maig esclaten als marges i les muntanyes ens envolten en un abraç de roca i silenci.

L'últim tram és el que posa a prova les cames. El pendent es torna seriós, d'aquells que et fan inclinar el cos cap endavant i concentrar-te en la respiració. Però, ai amics, la recompensa està a tocar.

Sant Roc

I de cop, la glòria. L’ermita de Sant Roc, senzilla i resilient, ens rep amb la pau que només els llocs elevats saben transmetre. Aquesta ermita, alçada als anys noranta i consagrada el 1996, és avui un refugi espiritual i visual, i desprèn una màgia particular: si mires a una banda, t'envolta un escenari montanyós imponent i salvatge; si mires a l'altra, la immensitat de la Mediterrània et recorda la sort que tenim de viure en aquesta terra.

Asseure's en una de les dues taules de fusta que hi ha a l'esplanada és gairebé un ritual. Aquí dalt, el temps es deté.

És un moment sensorial pur: l'olor de farigola, el tacte del sol que ja escalfa la pell i la pau visual d'un horitzó on el blau del cel i el de l'aigua es fonen en un sol traç. Hem fet cim, hem conquerit la calma.

La tornada la fem pel mateix camí. Però no és igual. Ara el mar és el nostre guia permanent, baixem gaudint de les vistes frontals, amb la línia de costa dibuixant-se davant nostre, sentint que aquest maig ens ha regalat la millor de les postals.

La fitxa

Inici del pla: Camí de l'Alcantarilla Gran (L'Hospitalet de l'Infant)

Dificultat: MODERADA. L'asfalt ajuda, però la pendent final et farà guanyar-te el dinar

Desnivell i Distància: 10,63 km (anada i tornada) amb un desnivell positiu de 231 m. Arribaràs als 246 m d'altitud

Temps aproximat: Unes 2 hores i 10 minuts, a ritme "gaudir del paisatge"

Punts Clau: Els túnels d'aventura, la parada estratègica a l'àrea de servei i, evidentment, el mirador de l'ermita.

Advertència Sol: L'ombra és un bé escàs en aquesta ruta. Ets un pollastre a l'ast potencial si no calcules bé l'hora de sortida

Equipament: Abundant aigua (més de la que creguis), gorra, protector solar i el mòbil amb bateria per a les fotos, perquè cremaràs la galeria

Aquest reportatge va sortir a la revista Mala Vida (maig 2026): Llegeix la revista completa →

Anterior
Anterior

Estampida musical a Amposta

Siguiente
Siguiente

Ni Bali ni el Carib