La banda tribut entre les millors del món

Imatges originals cedides per Neverland Concerts.

Porten l'essència de The Beatles en un show que promet emocions fortes, rigor acústic i una bona dosi de nostàlgia.

Hi ha melodies que no envelleixen, sinó que maduren com el bon vi. Més de mig segle després, escoltar els primers acords de A Hard Day's Night o la delicadesa harmònica de Yesterday segueix provocant el mateix calfred transgeneracional.

Els Beatles van canviar el món i, tot i que el quartet de Liverpool ja forma part de la història daurada de la música, el seu llegat continua ben viu. Si parlem de mantenir encesa aquesta flama amb el màxim respecte, passió i fidelitat,hi ha un nom que brilla amb llum pròpia a l'escena internacional: Abbey Road.

El proper 14 de juny, la ciutat de Valls s'omplirà de ritme, complicitat i arranjaments perfectes. No és un concert qualsevol; és una cita amb els records i una oportunitat d'or per als amants de la bona música. Per una nit, Valls viatjarà als anys seixanta sense moure’s de la butaca.

Una fidelitat gairebé obsessiva

El que diferencia Abbey Road d'una banda de versions convencional és el seu compromís absolut amb l'autenticitat. Sobre l’escenari, el grup aconsegueix una fidelitat increïble a les veus i al so originals de la banda britànica. No és només que cantin i interpretin amb precisió; és que utilitzen exactament els mateixos models d'instruments que tocaven John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Però la il·lusió òptica i sonora va molt més enllà de les guitarres i les bateries:

Vestuari d'època: El grup destaca pels diferents canvis de vestuari, confeccionats a imatge i semblança dels originals d’acord amb cada etapa de la banda.

Evolució visual: El xou combina aquesta precisió estètica amb una pantalla gran, llums i que fan de l'espectacle una experiència inmersiva i única.

Aquesta cura malaltissa pel detall no ha passat desapercebuda per a la crítica. De fet, la prestigiosa revista Mojo els va considerar com la cinquena millor banda tribut del món i la primera de parla no anglesa en l'univers dels Beatles. Una carta de presentació que parla per si sola.

Més de 3.000 escenaris i una galàxia molt llunyana

Amb més de 30 anys de carrera en actiu a les seves esquenes, els Abbey Road han fet la volta al món defensant el repertori dels de Liverpool amb rigor i emoció. Acumulen més de 3.000 concerts en quatre continents.

Entre les seves mil i una anècdotes de carretera, destaquen tres actuacions a Miami i un concert molt especial a Tunísia, tocant exactament sota el mateix decorat on es va rodar la mítica pel·lícula de la saga Star Wars. Si van ser capaços de conquerir «la Força» i el desert, imagineu-vos què podran fer sobre l'escenari de Valls! La seva capacitat per connectar amb el públic és un dels seus grans actius, aconseguint que tant els qui van viure la Beatlemanía original com les noves generacions s'uneixin en una sola veu.

Un repertori d'himnes que mai es van tocar en directe

Un dels grans atractius del concert és el fascinant viatge cronològic al passat que ens proposen. Durant les dues hores de xou, el públic no només podrà corejar els grans èxits que van donar fama al grup durant la primera meitat dels anys 60.

El veritable regal per als seguidors més fidels és que els Abbey Road també reviuen aquells himnes que els Beatles van registrar a l'estudi fins al 1970 i que la banda original mai va arribar a tocar en directe. Com que els de Liverpool van deixar de fer gires l'any 1966, joies d'àlbums com Abbey Road, Let It Be o el revolucionari Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band van quedar tancades als estudis de gravació. Veure aquestes peces interpretades en viu, amb la potència d'un directe modern però respectant l'essència de l'època, és el més a prop que estarem mai d'una màquina del temps.

Ferran Corbalán: 30 anys fent de Beatle

Ferran Corbalán porta més de tres dècades fent una feina poc habitual: pujar a un escenari i convertir-se, durant una estona, en George Harrison. Ho fa dins Abbey Road, una de les bandes tribut als Beatles amb més trajectòria, més de 2.000 concerts i actuacions en quatre continents. El 14 de juny arriben a Valls, i abans del concert parlem amb ell no només dels Beatles, sinó de l’ofici estranyíssim i fascinant de fer reviure una llegenda sense quedar atrapat dins la perruca, la guitarra i la postal.

Si ens traslladem a l'any 92, abans d'Abbey Road, què feia el Ferran?

Amb un altre grup de Beatles. Jo vaig començar amb un grup de Sabadell que es deia The Beats, que també feien Beatles.

Aquest any Abbey Road va tocar als Jocs Olímpics de Barcelona, com va ser l'experiència?

L’any 92, el guitarrista que hi havia a Abbey Road va marxar, i jo ja havia actuat amb ells en alguna ocasió, alternava entre The Beats i Abbey Road. Així que, pels Jocs Olímpics de Barcelona, aquella va ser la meva primera actuació com a membre oficial del grup. Va ser una experiència molt especial

Què és el més difícil per sintonitzar amb el personatge?

A mi no em costa perquè soc molt semblant, com a persona. És cert que ha sigut tot molt progressiu, en tants anys vaig perfeccionar el personatge. Crec que l’important és que cadascú té una miqueta del seu Beatle, a mi em costaria més fer el paper de Lennon.

Abbey Road crea una experiència molt immersiva. El repte és fer que el públic senti que viatja en el temps?

Sí, perquè no és només la música. Tot suma: els instruments, el vestuari, les perruques, les projeccions, les llums… Tenim tres parts molt diferenciades, des de la Beatlemania fins a l’època psicodèlica i la part final, més individualista. Intentem recrear cada etapa amb la màxima fidelitat possible, perquè el públic no vingui només a escoltar cançons, sinó a viure un espectacle. La idea és que, per una estona, se senti transportat i tingui la sensació d’estar veient els Beatles.

Quina anècdota recordes especialment dels concerts?

A Liverpool hem viscut moments molt especials. Una vegada vam fer pujar a l’escenari Steve Holly, que havia estat bateria de Wings, el grup de Paul McCartney, i vam tocar una cançó amb ell. També he pogut conèixer gent molt vinculada a la història dels Beatles, com la germana de John Lennon, el seu primer mànager o persones que els havien vist tocar al Cavern. Són moments que et fan adonar de fins a quin punt aquesta música continua viva.

El 14 de juny Abbey Road arriba a Valls. Què pot esperar el públic d'aquest viatge als Beatles?

És un viatge en el temps. La idea és que la gent tingui la sensació d’estar veient els Beatles, o almenys el més semblant possible a haver-los vist en directe.

Aquest reportatge va sortir a la revista Mala Vida (juny 2026): Llegeix la revista completa →

Anterior
Anterior

Ni a la platja ni al Delta

Siguiente
Siguiente

El cinema català assalta els Premis Fugaz