Ni a la platja ni al Delta

Hi ha llocs on el mapa sembla enganyar-nos. Si penses en un arròs mariner de categoria, la teva ment viatja automàticament cap a la costa. Però la gastronomia té una màgia especial i no entén de fronteres fixes. De vegades, pots trobar una autèntica joia amb gust de mar, sol has de girar l'esquena al litoral i endinsar-te riu amunt. A Tivenys, sota el recer d’un parc municipal, s'amaga una d'aquelles experiències que et fan replantejar les regles del joc.

L’arquitectura de l’espai és el primer encert: un restaurant completament envidrat que et mimetitza absolutament amb l’entorn. Estàs protegit, però a la vegada gairebé tocant la llera del riu, envoltat de la frescor i de l'ombra d'uns arbres majestuosos. L'atmosfera respira pau, i el servei, impecable, atent i proper, et fa sentir a casa des del primer minut. Al capdavant dels fogons hi ha Carles Griñó, un xef que fa uns deu anys que domina els temps i el receptari del territori deixant empremta a cada plat.

Benvinguts a Lo Parque.

Els entrants, proximitat a taula

El funcionament d'aquest menú és tan clar com contundent: la selecció d'entrants està totalment tancada pel xef. No cal escollir. A la taula es van succeint, de manera generosa i pautada, quatre plats complets que dibuixen una línia de sabor molt ben traçada.

L'àpat arrenca amb un clàssic de la frescor local: una amanida de taronja, tomaca i bacallà, amanida amb ceba tendra, oli i sal. Una combinació vibrant i plenament arrelada a la zona, ideal per activar les papil·les gustatives. El relleu l’agafa una reconfortant "nostra crema de carbassa", que destaca per una textura sedosa i un sabor profund. Immediatament després, la cuina manté el llistó ben alt amb l'albergínia escalivada, on el formatge de cabra s'alia amb el punt salat de les anxoves.

L'últim lloc de la seqüència està reservat, de manera molt estratègica, per a les navalles. Arriben a la taula fresquíssimes, i obertes amb una precisió mil·limètrica que respecta el producte. Servir-les al final és un encert majúscul: inunda el paladar d'una salinitat neta i marina que sintonitza perfectament el comensal amb el plat fort que està a punt de colonitzar la taula. Tot aquest recorregut es gaudeix en companyia d'un vi blanc Mas Tarroné D.O. Terra Alta, que aporta la finor i l'acidesa exactes per guiar el pas de l'horta al mar.

La firma del menú

A l’entrada del restaurant hi ha una frase de Josep Pla que sembla escrita expressament per aquest dinar: “La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola.”

I llavors arriba l’arròs. Un arròs melós de cassola d’escamarlans que, a primera vista, podria semblar un plat honest, directe, sense grans escenes. Però al paladar s’obre com s’obre el riu quan la llum hi cau de ple. Té fons, té calma, té profunditat. És un arròs que no busca impressionar amb aparença, sinó quedar-se a la memòria per textura i sabor.

El gra està al punt, ben lligat, melós de veritat. La cassola concentra el gust dels escamarlans i el porta fins al final, amb una intensitat elegant, persistent, de les que fan abaixar una mica la conversa a taula. No per solemnitat, sinó perquè hi ha plats que demanen atenció. I després hi ha la quantitat: generosa, abundant, de dinar d’estiu ben entès. L’arròs no és un tràmit dins del menú. És el centre. El moment en què tot el que has vist fora, l’aigua, els arbres, la llum, la calma del lloc, sembla entrar dins la cassola.

Aquí la frase de Pla deixa de ser una cita bonica a la paret i es converteix en una evidència.

El veredicte: el tancament d'una cuina honesta

Després de l'arròs, el menú manté el llistó alt amb unes postres cent per cent casolanes que demostren el respecte de la cuina pel final de l'àpat.

La primera opció és una crema catalana impecable, de textura finíssima i amb una capa de sucre ben cremada i cruixent, tal com marca la tradició. La gran sorpresa, però, és el fullat (hojaldre). Es presenta amb una consistència magnífica i ferma, farcit d'una espectacular nata merengada. Aquesta combinació aconsegueix una mossegada contundent, llaminera i d’una cremositat espectacular. Un tancament d'alt nivell que confirma la solidesa de Carles Griñó.

Havent viscut l'experiència completa, des de la mimetització de la sala de vidre fins a la darrera cullerada de postres, s'entén perfectament per què el Restaurant Lo Parque de Tivenys està en boca de tothom. La clau del seu èxit no és només fer un arròs excel·lent, sinó la coherència.

Carles Griñó fa deu anys que demostra que la distància amb el mar és només un número si tens el talent de portar el millor producte de proximitat a un entorn idíl·lic. No fa falta massificar-se a les platges per tocar el cel gastronòmic; de vegades, el millor tresor es troba amagat riu amunt.

Benvinguts a Lo Parque.

Aquest reportatge va sortir a la revista Mala Vida (juliol-agost 2026): Llegeix la revista completa →

Anterior
Anterior

No reservis les vacances abans de veure aquest lloc

Siguiente
Siguiente

La banda tribut entre les millors del món