La desena edició dels Premis Fugaz, els guardons amb més pes del curtmetratge estatal, ja té el seu camp de batalla preparat per al pròxim 22 de juny a Madrid. Enguany, entre més de 600 treballs nascuts de les entranyes de la indústria, el cinema fet a Catalunya ha clavat una pica al mig de la llista de nominats, demostrant una salut de ferro i una gosadia narrativa incontestable.
El nom propi que encapçala aquest setge és "Ser un hombre", el demolidor relat dirigit per Lucas Parra. Rodat al Garraf i forjat amb el segell de l'ESCAC, el curt es presenta a la capital com un autèntic transatlàntic amb 10 nominacions a la butxaca, incloent-hi les categories reines de Millor Curtmetratge, Direcció i Guió.
La història de ritual d’iniciació i masculinitat tòxica viscuda a través de la mirada d'un nen de set anys ha captivat una comissió de més de 1.800 professionals del sector. Parra es postula així com el relleu generacional d'un cinema que no té por de burxar en la ferida.
Però "Ser un hombre" no viatja sol. El talent català treu múscul amb propostes que abasten tots els gèneres. Joel Cánovas, amb "21 de octubre", esgarrapa 3 candidatures i es postula a Millor Direcció Novella, un guardó al qual també opta Marta Albert per la seva cruesa a "Tú no". L'animació més transgressora ve signada per Carlota Massó i el seu "Baile con la Muerte" (2 nominacions), mentre que l'instint dramàtic d'Alexandra Iglesias suma dues opcions més amb "Abril". Fins i tot l'escola ECIB s'ha colat en la secció de nous talents, demostrant que el circuit formatiu de la terra continua alimentant la bèstia. Catalunya no va a Madrid a demanar permís; hi va a recollir el fruit d'una collita brutal.
La pantalla gran es torna a escriure des de casa
Que en l'any més competitiu de la història dels Fugaz, on s'ha hagut d'ampliar a deu el nombre de finalistes a Millor Curtmetratge per encabir l'alta qualitat existent, el talent català sigui el motor de la llista demostra que juguem en una altra lliga. A les pàgines de Mala Vida celebrem el cinema que punxa, que incomoda i que desborda identitat. El pròxim 22 de juny, les estatuetes tindran un clar accent de fons; la pantalla gran es torna a escriure des de casa.
Aquest reportatge va sortir a la revista Mala Vida (juny 2026): Llegeix la revista completa →

