Fade in: exterior. Vinyes de la Terra Alta, nit
Una pantalla en blanc s'encén tallant la foscor del paisatge. No hi ha parets de formigó, ni catifes vermelles sobre l'asfalt. L'auditori d’aquesta nit és un camp de futbol; les butaques, les cadires de la plaça del poble, i les parets, un mar de ceps i oliveres sota un sostre de mil estrelles. Estem a Bot, un municipi de poc més de 500 habitants on la realitat es fusiona deliberadament amb la ficció.
Aquesta no és una crònica periodística convencional, perquè el que brota aquí, del 2 al 8 d'agost, trenca qualsevol guió preestablert. Benvinguts a la desena seqüència d'in-FCTA, el Festival de Cinema de la Terra Alta.
Acte I: la primera presa i la represa
Tall a: 1963. El soroll rítmic d’un projector de 35 mm ressona a la foscor d’una petita sala gràcies a la tenacitat de Josep Mulet. Ell és el seu particular “Totó” de Cinema Paradiso: el veí que va entendre que una pantalla podia alimentar els somnis de tot un poble.
Dissolució a: 2026. L’actor i director Iván Massagué i l’activista cultural Úrsula Agut recullen aquell llegat emocional i el projecten cap al present. No busquen imitar els circuits comercials ni disfressar Bot de gran ciutat. La seva fita és més poderosa: descentralitzar la cultura i demostrar que moure un poble també pot ser una manera precisa, poètica i efectiva de capgirar el món.
Sovint es pensa que la creació només floreix on hi ha grans avingudes, focus industrials i llums de neó. Però projectes com aquest recorden que la perifèria no és un marge: és una posició de força. Creure en el territori no és nostàlgia; és visió, indústria possible i passió posada en marxa.
Acte II: el rodatge de la metamorfosi
Quan sona la claqueta de l'acció, el cinema demostra que és, per damunt de tot, un llenguatge capaç de reescriure la realitat. A Bot, el rodatge d'aquesta desena edició no necessita estudis tancats ni decorats de cartó-pedra; el veritable disseny de producció són els seus veïns i veïnes, autèntics protagonistes i l'equipament cultural més valuós del certamen. Ells coreografien un espai viu: la plaça del poble es transmuta en un gran escenari per a la banda sonora, el camp de futbol muta en una instal·lació d'art conceptual i les vinyes s'obren sota la nit com un amfiteatre natural sota les estrelles. Des dels camins de la via verda fins a les premses d'un antic molí d'oli, l'entorn rural deixa de ser un fons estàtic per esdevenir un guió en moviment.
La intensitat d'aquesta filmació es reflecteix en un ritme de convocatòria que satura els sensors, escalant de les 200 inscripcions de l'any passat a més de 300 històries que demanen pas a la pantalla. L'òptica s'ajusta en un mosaic de mirades transversals: el pla principal enfoca la secció HighLand Pro, on bateguen obres professionals avalades per certàmens com els Goya, els Gaudí o els Feroz, que competeixen pels guardons Lo Fato, des de la millor direcció i guió fins a la fotografia, producció i interpretacions, al costat de la Menció Especial al Millor Curt Nacional en Català.
Acte II: seqüència de pla seqüència
En el contraplà, la càmera gira cap a la veracitat de la secció HighLand, el refugi de les obres no professionals d’arrel local triades pel mateix públic, mentre que l’audaç espai in-FCTA VR introdueix les noves tecnologies immersives i la realitat virtual en plena natura. El focus es dilata i busca el futur en els marges a través d'in-FCTA Talents, el ferm compromís de gènere d'in-FCTA FEM, i les mirades crítiques que tot just germinen a les aules amb HighLand Jóvens i in-FCTA Escola.
Aquesta maquinària en ple funcionament connecta directament amb el cor industrial del certamen: el Pitching HighLand Pro. Sota la conducció elèctrica d'Iván Massagué, aquest espai es converteix en un autèntic mercat d'idees en calent, on els projectes en fase de desenvolupament busquen aliances i feedback amb productores i agents del sector, prioritzant històries profundament lligades a la ruralitat, la comunitat, la memòria i l'imaginari mediterrani. I per certificar que cada fotograma manté un nivell excepcional abans del tall final, un jurat d’alta gamma es desplaça fins al cor de la comarca: figures de reconegut prestigi nacional com Sergi López, Silvia Abascal, Tomàs del Estal, Aida Folch, Carlos Cuevas o Melani Olivares aporten el seu criteri professional i la seva mirada rigorosa.
Acte III: el cinema és sobirà
S'apaga la llum de sala i la foscor esdevé una vibració elèctrica. Arriba el clímax, el veritable moment on les imatges es lliuren definitivament al seu destí més sagrat: l'ànima de qui mira. A Bot, aquesta projecció final ha transcendit de llarg la fita d’un territori que es limita a creure en la seva pròpia veu; és el triomf incontestable d’un equip humà que ha aconseguit catapultar el festival a l'alçada de les grans lligues del sector. in-FCTA s'ha consolidat com un motor viu, una llançadora implacable d'oportunitats per al talent de casa nostra que esquerda qualsevol tòpic perifèric.
Perquè aquesta història, que fa deu anys que s'escriu amb urpa i determinació, ens planta cara amb una veritat colpidora: el cinema no és un art que entengui de mapes ni de geografia; el cinema entén de la passió ferotge per contar històries i la valentia de les persones que les fan reals. No hi ha coordenades capaces de limitar la grandesa d'una idea quan es crea amb les entranyes. Quan els crèdits finals d'aquesta desena seqüència comencin a lliscar sota el firmament de la Terra Alta, quedarà escrita una certesa: hi ha festivals que no només se celebren, sinó que arrelen. Ens rendim davant d'aquest prodigi col·lectiu, amb l'orgull de saber que transformar el destí de la pròpia terra a través de la lluentor d'una pantalla és la seqüència més memorable i lliure que mai s'ha filmat.
FADE OUT. (El projector es deté. El tall final és vostre, i el futur es continua escrivint a casa nostra.)
Aquest reportatge va sortir a la revista Mala Vida (juliol-agost 2026): Llegeix la revista completa →

