El cel que la va fer quedar

Aurora boreal verda i vermella sobre un llac, al nord de Suècia. Imatge cedida per Llums de l'Àrtic

L'octubre del 2020 la Cristina va pujar a Kiruna, a la regió àrtica de Suècia, uns dos-cents quilòmetres al nord del cercle polar àrtic. Hi anava a passar una temporada. Una, només. «L'Àrtic em va enamorar i ja no en vaig marxar», ens escriu. Ara hi viu tot l'any i, amb Llums de l'Àrtic, hi porta gent que vol veure aurores en català.

Com és el viatge de Llums de l'Àrtic?

Són cinc dies i quatre nits en grups petits pel Sàpmi, el territori del poble sami, amb un equip de guies al costat de la Cristina. Al principi ella treballava de guia en anglès, però hi trobava a faltar alguna cosa: «No hi ha la mateixa connexió que quan treballes en la teva llengua».

Què s'hi fa durant el dia?

El programa inclou l'entorn d'Abisko, una aproximació a la cultura sami i l'Icehotel, on artistes treballen el gel per convertir-lo en habitacions i escultures. A la tardor els boscos són grocs i vermells. A l'hivern hi ha neu i una llum que ho tenyeix tot de blau.

Grup de viatgers mirant una aurora boreal. Imatge cedida per Llums de l'Àrtic

Es garanteix veure aurores boreals?

No, i la Cristina ho deixa clar des del principi. Cada nit l'equip estudia la meteorologia i les condicions per decidir cap on anar. Pot caldre buscar una clariana lluny dels núvols, canviar la ruta o tenir paciència. Quan apareixen, poden ser arcs, cortines o una claror tènue.

Com és viure a Kiruna?

No sempre és fàcil, admet. Durant la nit polar el sol passa setmanes sense sortir per damunt de l'horitzó, tot i que al migdia hi pot haver una claror crepuscular. Ens parla d'una neu que, segons observa, arriba més tard, i d'una ciutat que es trasllada en part pels efectes de l'activitat minera sobre el terreny.

Qui són els sami?

El poble sami fa milers d'anys que viu al nord d'Europa. El Sàpmi s'estén pel nord de Noruega, Suècia i Finlàndia i la península de Kola, a Rússia. Han patit polítiques d'assimilació que van arraconar les seves llengües i tradicions. La indumentària tradicional, el gákti en sami septentrional, encara pot explicar d'on és una persona o d'on ve la seva família.

El viatge vol ser respectuós amb aquesta cultura i, segons explica la Cristina, exclou les activitats que impliquen explotació animal. La informació del viatge és a llumsdelartic.cat.

Això és només una part del reportatge. Llegeix-lo sencer, amb totes les fotos, a la revista Mala Vida (novembre 2026): Llegeix la revista completa →

Anterior
Anterior

Sis generacions, una copa

Siguiente
Siguiente

La festa que arrenca les calçotades